REME TOMÁS LE DA FORMA A SEGRELLES EN EL PALAU DE ALBAIDA



  Sala Gótica del Palacio de los  Marqueses de Albaida

  Inauguración: viernes 4 de  octubre, 20 h.

  Hasta el 12 de octubre

  Horarios: Mañanas 11 h a 14 h
                  Tardes 18’30 h a 21’30 h
  Todos los días, incluidos festivos 9 y 12 de octubre.


Cuando se cumplen 30 años de la que fue su primera exposición en la legendaria «Col·lectiva de Festes» del año 1989, Reme Tomás ofrece ahora a su ciudad natal, la exposición "Modelant la Il·lustració - J. Segrelles by Reme Tomás".

Reme Tomás nos presenta las obras con las que ha participado esta última década en exposiciones, fácilmente diferenciadas en dos líneas unidas por una misma materia, la cerámica. 

En la Sala Gótica del Palacio de Albaida,  veremos la línea más conocida, con las terracotas emanadas a partir de la esencia iconográfica de Segrelles, con las que ha dado a conocer su Trabajo, y la obra de Segrelles, en emblemáticas Casas y Museos Modernistas.

Para otra ocasión, deja una segunda línea, presentada en colectivas, individuales, festivales, concursos, en museos de gran parte de las capitales del estado español, más conceptual, geométrica y minimalista con la cual se está haciendo lugar en el arte contemporáneo y que también arranca, cuando decide realizar los estudios de Grado en Artes Plásticas en la Escuela de Arte y Superior de Cerámica de Manises.


El año 2019 lo empezaba Reme Tomás llevando al Centro Museístico Antiguo Hospital de San Marc de Gandia la exposición «Modelando la Ilustración J. Segrelles by Reme Tomás». Durante el verano-otoño de 2017, la Casa Navàs a Reus (Tarragona), expuso las esculturas de Reme Tomàs. «Modelando la Ilustración - J. SEGRELLES by REME TOMÁS» ha sido expuesta en la Casa Museo del Pintor J. Segrelles de Albaida (2010) Museo de Cerámica de Onda (2012); Casa Museo Modernista de Novelda (2014)

Reme Tomás expuso a finales del año 2018 en el Museo Nacional de Cerámica y de las Artes Suntuarias González Martín de Valencia, en la exposición "Dialogant con Mestre". Esta era la segunda ocasión que mostraba su obra en el también conocido cómo Palau del Marqués de Dos Aguas de Valencia. Fue en 2014 con motivo de la exposición "Arcadi Blasco - Narrador de objetos". Esta línea de esculturas cerámicas, expuestas también de forma permanente en Museari, Museo del imaginari, también en el Biodivers Carrícola, se ajusta a una línea conceptual en la cual, la realidad social, etnográfica y política, motiva su obra, reflexionada, madurada, construida, mostrada para maximizar su existencia a ojos del sujeto.

Durante el año 2017, Reme Tomás también participó con su obra conceptual en la exposición "Los aislamientos de Anzo" en el Castell de Orilla-roja - Centro de Arte Contemporáneo. Las exposiciones homenaje a Miguel Hernández celebradas en la Llotja de Alicante; Centro de Arte Contemporáneo de Benicarló; CUBO Museo de la Universitat d'Alacant, "Refugiarte" en el Centro de Carme Cultura Contemporánea de Valencia, para acabar el año seleccionada por el CVO Festival Ciutat Vella Abierta de Valencia con su obra expuesta en el Círculo de Bellas artes.

Durante los meses de febrero y marzo de 2018 Reme Tomás fue la artista local escogida por el Ceip Elías Tormo, para divulgar su trabajo artístico y dirigir los talleres de cerámica para los alumnos de infantil y 6.º de primaria que culminaron con la realización del mural «La Senda de la Educación» instalado de forma permanente en el colegio Elías Tormo. En esta línea, a principios de mayo de 2019, realizaba para el Centro de Día de Alzheimer de Albaida, «La Senda de la Memoria» como resultado del taller-convivencia con enfermos de Alzheimer y alumnos de primaria de Elías Tormo. 

También son significativos otros trabajos galardonados en otras poblaciones, como el de Castelló de Rugat, realizado con el Departamento de Artes Plásticas y los alumnos de 4.º de ESO del Instituto de Albaida, en homenaje al artista y ceramista "Evarist Navarro". 

Significativas son también, la selección de obra de Reme Tomás pertenecientes al proyecto «Boires i Ombres» que se expondrán durante los años 2019 y 2020 en 13 poblaciones del Condado y l'Alcoià, además de Ibi, Villena y Bocairent, en la colectiva «ArtNostre '19». Así como las obras realizadas para las colectivas del Festival CVO de Valencia y la del Castell de Alaquas Centro de Arte Contemporàni, todavía dentro de este último trimestre de 2019.

 

EL IES J. SEGRELLES DE ALBAIDA GALARDONADO CON EL 1er PREMIO DE LA 1ª BIENAL QUE HONRA LA MEMORIA DEL ESCULTOR EVARIST NAVARRO


Representantes del IES Josep Segrelles de Albaida galardonados con el 1er Premio Art Jove «Evaristi Navarro»
Por: JOAN JOSEP SOLER NAVARRO. 
Historiador del Arte. Postgrado en Educación Artística y Museos. Postgrado en organización de exposiciones, marketing y comunicación. Miembro de AVCA. Aso. Vciana. Críticos de Arte. Miembro del ICOM-UNESCO. Consejo Inter. de Museos.

Los alumnos de 4º de ESO del IES Josep Segrelles de Albaida con la profesora de Artes Plásticas Xeles Tortosa y la ceramista y escultora Reme Tomás, han estado galardonados con el 1er premio en la 1ª Bienal de Artes Plásticas «Evarist Navarro» organizada por el Ayuntamiento de Castelló de Rugat y la Asociación “Al voltant del fang” El 2º premio se le otorgó al trabajo conjunto del IES Sanchis Guarner de Castelló de Rugat y el 3º premio fue para Aitana Casanova Descals del IES Jaume I de Ontinyent.

El jurado estuvo formado por Mª Teresa Aparicio Martínez profesora de Artes y Oficios; Emilio Martínez Arroyo, profesor de escultura en la Universitat Politécnica de Valencia, y los licenciados en Bellas Artes Asensio Martínez Soler, Nemesio Canet Company y Amparo Tormo Fernández.



La exposición de los trabajos presentados a esta primera Bienal de Artes Plásticas, estarán expuestos durante el próximo año en el Museu de la gerra «Evarist Navarro» de Castelló de Rugat.  Han participado los alumnos y profesores de arte plásticas de los centros docentes: IES Josep Segrelles de Albaida, Sanchis Guarner de Castelló de Rugat, Jaume I de Ontinyent, IES Serra de Mariola de Muro de Alcoy; y los Colegios Verge del Remei de Castelló de Rugat; Carbonera de Otos y Carbonera de Beniatjar.

La inauguración de la exposición y entrega de premios estuvo muy concurrida con los alumnos, profesores, maestros de los centros participantes y numeroso público de Castelló de Rugat y de la comarca.  El acto derivó en un espontáneo y emotivo homenaje a la figura del escultor que se recordaba, Evarist Navarro.

Berta Navarro, hermana de Evarist Navarro escultor y profesor de la Universitat Politécnica de Valencia fallecido hace cinco años, actuó como maestra de ceremonia en la que también intervino el alcalde de Castelló de Rugat Antonio Esquinas, la concejala de cultura Tamara Salmerón y el profesor de la escuela de Cerámica de Castelló de Rugat, Nemesio Canet.
 



REME TOMÁS SELECCIONADA A LA BIENNAL ArtNostre '19

Muro d'Alcoi, 26 d'abril de 2019

ART NOSTRE ’19 INICIA LES EXPOSICIONS ITINERANTS PELS 13 MUNICIPIS DE L’ALCOIÀ, COMTAT, AIXÍ COM VILLENA, BOCAIRENT i IBI.

Membres del Jurat, Mancomunitat de
Municipis i Ajuntament de Muro

L’exposició de 
la VI Biennal ArtNostre s’inaugurava divendres 26 d’abril en Muro, primer municipi en acollir-la on van estar presents tots els membres del Jurat, membres de la corporació municipal de Muro i altres municipis que seran també amfitrions i nombrosos artistes.

Després de Muro, s’exposarà de forma itinerant per tretze municipis de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat i altres tres no pertanyents a la Mancomunitat com son Villena, Bocairent i Ibi. Es a dir, Alcoi, Agres, Alcoleja, Alfafara, Banyeres de Mariola, Beniarrés, Gaianes, Cocentaina, Gorga, l’Alqueria d’Asnar, l’Orxa, Millena i Muro.


La Biennal ArtNostre suposa posar a l’abast de tot el públic l’art més actual i contemporani que es fa hui en dia. Esta sisena edició ha estat la més participativa fins la data, s’ha rebut 71 projectes; i gràcies al suport de la Mancomunitat de l’Alcoià – Comtat, s’aconsegueixen dos objectius fonamentals, el primer, és poder dur a tots els pobles interessats una exposició d’art contemporani de gran qualitat, en cada edició, s’ha anat creixent i enguany, s’han sumat quatre pobles més al circuit artístic. D’altra banda, s’ha adquirit el compromís amb els artistes a través del compliment de les Bones Pràctiques artístiques, professionalitzant el sector promovent un import per la cessió de l’obra durant un període que dura la mostra i aportant un premi econòmic per al guanyador d’esta edició que ha estat per a l’obra «Aferrat a la vida» de la que és autor Toni Miranda López.

 

 

Alcoi, 26 de març 2019


La Biennal d’Arts Plàstiques ArtNostre és una exposició itinerant d’obres d’artistes contemporanis que circularà per diferents municipis de les comarques de l’Alcoià i el Comtat. La finalitat d’aquesta iniciativa és promoure l’intercanvi cultural i la comunicació entre els artistes de les comarques, a la vegada que s’incrementa l’oferta d’exposicions artístiques als municipis i es dóna difusió a l’obra d’artistes contemporanis.

El jurat encarregat de la selecció dels participants en la VI Biennal ArtNostre 2019 es van reunir el passat dia 21 de març a la Sala d’Art La Capella de l’Antic Asil d’Alcoi i van escollir als 20 participants de l’exposició itinerant. Va estar format per la Presidenta de l’Associació Valenciana de Crítics d’Art i Teòrica d’Arts Plàstiques i Visuals, Pilar Tebar. La fotògraf i membre de l’Associació Fotogràfica d’Alcoi, Susana Plá. Els artistes plàstics, José Antonio Picazo, Elena Martí i Mónica Jover. Actuà com a secretari l’artiste plàstic i profesor de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi, Rafael Calbo Such.

Entre les 71 obres presentades amb temàtica i tècniques lliures, tant en pintura com en escultura/instalacions, i videoart, el Jurat ha seleccionat 20 pertanyes als artistes: Aitor Vañó Calatayud, Perceval Graells, Fernando Ayelo Hernández, Victor Borrás Monserrat, Toni Miranda López, Eva Martí Domingo, Yalili Mora Ramírez, Lourdes Expósito Andrés, Patricia Más Martínez, Rosa Ripoll Cantó, Irene Almendros Sancho, Jesús Tarruella González, Constanza Soriano, Ana Higueras, Jaime Pérez Cremades, Reme Tomás Marrahí, Vicent Aparicio Guadas, Maribel Pérez López, Hans Some, Damià Jordà Bou 

D'aquesta exposició s'editarà un catàleg, en el qual figuraran les obres seleccionades amb especificació del seu títol i autor.

Els artistes seleccionats es comprometen a cedir les obres integrants de les exposicions durant el temps que estiguen aquestes (més o menys 2 anys). ArtNostre s’ha proposat treballar dins de las Bones Pràctiques i per eixe motiu s’otorgarà un premi econòmic a la millor obra segons el criteri de la Comisió de Selecció de 1.000 €, sense necessitat que l’artista tinga que donar l’obra en qüestió, tan sols cedir els drets de reproducció. El premi econòmic de 1000€ a la millor obra l’atorgarà la Comissió de Selecció en la inauguració de la primera exposició. Les persones seleccionades rebran 100€ per la cessió de l’obra elegida.

L’exposició de la VI Biennal ArtNostre s’inaugurarà el dia 26 d’abril en Muro, primer municipi a acollir-la. Després s’exposarà de forma itinerant per tretze municipis de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat i altres tres no pertanyens a la Mancomunitat com son Villena, Bocairent i Ibi. Es a dir, Alcoi, Agres, Alcoleja, Alfafara, Banyeres de Mariola, Beniarrés, Gaianes, Cocentaina, Gorga, l’Alqueria d’Asnar, l’Orxa, Millena i Muro.

OBRAS EXPUESTAS EN GANDIA · CENTRO MUSEÍSTICO ANTIGUO HOSPITAL DE SAN MARCOS

En la exposición que puede visitarse en el Centro museístico antiguo Hospital de San Marcos de Gandia (Valencia) hasta el 10 de febrero de 2019, Reme Tomás nos presenta sus trabajos en terracota e interpreta en barro diferentes obras escogidas entre un centenar de las ilustraciones que Segrelles hizo por "Las Mil y Una Noches" entre los años 1932 y 1956 y que editó Salvat de Barcelona.


Reme Tomás se adentra en el orientalismo del libro y nos quiere presentar sus personajes, los decorados, los paisajes, todos y cada uno de sus detalles, de sus gestos, en definitiva, reclama para la escultura la riqueza iconografica de las ilustraciones de Segrelles.

Son interpretaciones escultóricas, audaces recreaciones que nos permiten disfrutar de cada detalle, de cada figura y que con su tridimensionalidad nos ofrecen una visión diferente de las ilustraciones segrellesianas.


Todas las ilustraciones de Segrelles parten de la realidad. El pintor necesitaba ver lo que tenía que pintar. Es igual que, como en este caso, fueran personajes orientales, o en otros, contrabandistas, piratas, caballeros o frailes, marcianos o paisajes siderales. Segrelles recreaba su escenario particular, vestía sus modelos -familiares, vecinos de Albaida o amigos de donde se encontraba en cada momento- y se ambientaba con los instrumentos con los que debía protagonizar la escena. 

La exposición de cerámicas de Reme Tomás, viene acompañada de fotografías en alta resolución de las acuarelas de Segrelles con el fin de ofrecer una exposición didáctica que permita profundizar en el apasionante tema de "el arte interpretando el arte" . El arte retroalimentándose del arte.

La artista Reme Tomás observa y nos tridimensionaliza el fantástico mundo de Segrelles. Conservarlo, estudiarlo, dándolo a conocer y divulgar su obra, es para el colectivo amante de la obra de Segrelles, el proceso más perfecto de comunicación.









































 Las aventuras de Hassan Al-bassri
“En la misma playa, el mago Bahram abrió el arca, desató las cuerdas que ligaban al joven y destruyó el efecto del narcótico haciendo aspirar a Hassan vinagre con unos polvos adecuados para recobrar el conocimiento. En efecto, Hassan abrió los ojos y miró en torno suyo; y se vio en una playa cuya arena era roja, verde, azul, amarilla y negra, lo que le hizo comprender que no estaba en la costa de su país. Asombrado, se levantó para explorar el terreno, cuando vio al persa que, sentado en una roca, le miraba con un ojo abierto y el otro cerrado. Sólo con esto le bastó para recordar los temores de su madre, adivinando que había sido víctima del mago y que ahora se hallaba a merced suya. Se acercó al persa, sin embargo y le pregunto cortésmente: ¿Adónde me has traído y por qué los has hecho sin contar con mi voluntad? 



Hijos del Rey Rojo.
“En otro tiempo vuestro padre trató de apoderarse de ese tesoro, mas para abrirlo necesitaba antes apoderarse de los hijos del Rey Rojo. Mas en el momento en que vuestro padre iba a ponerles la mano encima, se transformaron en peces rojos y se arrojaron al lago Karun, en las cercanías del Cairo.  Más como aquel lago estuviera encantado, fueron vanas todas las tentativas que vuestro padre hizo para pescar los peces rojos”.

Joyas  - Aladino y la lámpara maravillosa.
“Pensó Aladino que, aunque sólo fuera por lo vistoso de tales frutas y sus hermosos colores, valía la pena de coger algunas para llevárselas, y así fue que se llenó los bolsillos de la túnica...” “Pero al bajar de la terraza, le picó la curiosidad de ver qué frutas eran aquellas de que tan cargados estaban los árboles, con la extraña particularidad de que un mismo árbol tenía frutas de diversos colores y tamaños, pues las había blancas, amarillas, verdes, azules y moradas,…
“No sabía el admirado muchacho, ni presumirlo podía, que aquellas frutas, transparentes como el cristal, eran diamantes; las blancas, perlas; las rojas, rubíes y corales; las amarillas, topacios y ámbar; Las verdes, esmeraldas; las azules, zafiros y turquesas; y las violetas, amatistas.”


Alí Baba y los cuarenta ladrones.
"Los cuarenta jinetes iban muy bien armados y equipados, de lo que Alí Babá coligió que, en efecto, habían de ser bandoleros. Dejaron las talegas en el suelo, ataron los caballos por la brida a las ramas de los matorrales que allí abundaban, les colgaron al cuello el morral de pienso, y volviendo a cargar con los talegos, se colocaron en fila tras el que, por el lujo de su traje y arreos, parecía el capitán, quien, abriéndose camino por entre los matorrales, llegó a la roca del altozano y exclamó con imperiosa voz:    -¡ Sésamo, ábrete !"


Cinco ladrones – Alí Babá y los cuarenta ladrones.
“Por fin se decidió a la espera, que fue larga, pues los ladrones estuvieron más de una hora en su guarida. Salió primero el capitán, que se mantuvo junto al boquete viendo como salían sus hombres, cada cual con el talego vacío, y salido que fue el último, se encaró el capitán con la abertura, exclamando tan imperiosamente como antes:
-¡Ciérrate, sésamo!
Y la roca volvió a quedar tan compacta como si Alá acabase de formarla”.


Alí Babá - Morgiana "... fue vertiendo en cada tina mucho aceite ..."
"De esta manera Morginana tuvo la completa seguridad de que su dueño había acogido en su casa toda la banda de ladrones que había visto entrar en la cueva y que algo tramaban contra la vida de Alí Babá y de todos los de la casa. Sin ningún tipo de duda, su capitán era el mercader de aceite.

Cuando volvió a la cocina, Morgiana encendió la lámpara, cogió una cazuela... lo llenó de aceite que había sacado de la jarra y lo puso a calentar hasta que el aceite hirvió. Entonces fue extendiendo en cada tina suficiente aceite como para quemar al ladrón que había escondido sin darle tiempo a quejarse.


Después de este hecho, digno del valor de Morgiana, volvió a la cocina con la cacerola vacía, apagó el fuego y la lámpara y se colocó detrás de la ventana esperando ver lo que estaba a punto de pasar pues no quería irse a dormir sin verlo.

“Lanzó a Aladino contra la pared frontera…” -  Aladino y la lámpara mágica.
“Apenas Aladino pronunció estas palabras, cuando el genio se estremeció con movimientos convulsivos, como epiléptico, y echando fuego por los ojos, lanzó a Aladino contra la pared frontera, gritando con espantosa voz:
-¿Cómo te atreves a pedirme que te traiga al hijo de mi supremo jefe para colgarlo del techo de tu palacio? Ahora mismo morirías tu y cuantos están en este palacio, sepultados en sus ruinas, si no te protegiera el anillo”.

“…y la vió como la luna entre las estrellas.” - Aladino y la lámpara mágica.
"No hacía mucho rato que Aladino estaba en su escondite cuando llegó la hija del sultán, acompañada de sus doncellas…y la vió como a la luna entre las estrellas…” “Era una jovencita de quince años…de ojos rasgados, como dos soles de luz negra; frente que semejaba una porción del paraíso; esbelta como cimbreante rama del árbol sagrado; cejas que parecían trazadas por mano de arcángel; nariz intachable; boca chiquita; sonrisa hechicera; labios rojos como pétalos de amapola; mejillas sonrosadas, cuello de tórtola y dientes más finos y blancos que las perlas del mar.” “…yo creí que todas las mujeres eran iguales… pero acabo de ver, desde tras la puerta de la casa de los baños, a la hija del sultán, y al punto me he enamorado de ella, porque su vista me reveló la belleza divina encarnada en forma humana…"


Aladino y la lámpara maravillosa - El genio de la lámpara de Aladino. 
Conformado con su suerte, se postró en el rellano de la escalera para elevar la última oración diciendo: "Sólo en el omnisciente Alá hay poder y fortaleza".

Al cruzar las manos para la oración, tocó sin querer el anillo que el brujo le había puesto en el dedo y, al instante, se le apareció un genio de aspecto terrorífico, que le dijo: "¿Qué quieres? Estoy dispuesto a obedecerte. Yo sirvo a quién posee el anillo que llevas en el dedo, y conmigo también le sirven todo el resto de esclavos del anillo".



“…distinguí á lo lejos una masa blanca.” - Simbad el Marino
“sin saber qué hacer, trepé a un árbol para explorar el terreno con la vista, por si podía descubrir algo que me infundiese esperanza. En dirección a la costa no veía más que cielo y mar, pero al mirar hacia el interior de la isla, distinguí a lo lejos una masa blanca.
Movido de la curiosidad bajé del árbol, y tomando los restos de mi refacción a orillas del arroyo, me encaminé hacia aquella masa blanca, y al acercarme observe que era como una altísima cúpula de muy ancha base asentada en el suelo.”



Serpientes - Simbad el Marino

“Pensando estaba en que nada me iban a servir aquellas piedras preciosas en un paraje aislado del mundo, donde, si no me venía de Alá el remedio, iba a morir de hambre y sed, cuando al llegar la noche me quedé horrorizado al ver que de las cavidades de las montañas salían unas serpientes negras, mucho mayores que boas, tan enormes, que la menor de ellas hubiera sido capaz de engullirse un elefante. Sin embargo, me pareció que el roc era enemigo mortal de estas serpientes...”








Simbad el Marino ... estaba todavía a caballo del monstruo ...
El capitán ordenó a la marinería que plegara las velas y nos dijo que, quien quisiera, podía desembarcar en el islote mientras durara la calma. 

Bajamos unos cuantos con trozos de madera para encender fuego y con utensilios de cocina. También llevábamos algunos comestibles para poder cocinar una merienda; pero mientras la estábamos preparando, advertimos que el suelo se movía como si hubiera un terremoto.

El capitán se dio cuenta de lo que pasaba y gritó:

- Dejar todo y volved enseguida, porque no estáis en un islote sino sobre el hombro de un monstruo marino que está a punto de sumergirse y se lo llevará sino os ponéis a salvo.


Salem y Salim - Historia de Juder, el pescador o el saco encantado
Apenas había pronunciado estas palabras, cuando entraron los dos hermanos de Juder…” Con gran asombro de ellos, Juder no sólo no les reprochó su conducta anterior, sino que les recibió con grandes agasajos y les hizo sentarse a la mesa y comer hasta hartarse.


“ Salim y Salem probaron por sí mismos la virtud del saco encantado y aquella noche durmieron tranquilos, si bien no dejaron de planear una de sus maldades.”


También se expone la serie de LOS SIETE PECADOS CAPITALES dentro del mismo proyecto «MODELANDO LA ILUSTRACIÓN · J. SEGRELLES by REME TOMÁS»

La Gula, la Ira, la Lujuria, la Pereza, la Soberbia, la Envidia y la Avaricia.


MODELANT LA IL·LUSTRACIÓ · J. SEGRELLES by REME TOMÀS AL CENTRE MUSEÍSTIC ANTIC HOSPITAL DE SANT MARC DE GANDIA

Inauguració: Dissabte 12 de gener a les 20'00 h. Oberta fins al 10 de febrer de 2019.

GANDIA · Carrer de l'Hospital, 22 (Al costat del Museu Arqueològic i Ajuntament).

Inauguració i reportatge de l'Exposició al Centre Museístic Antic Hospital de Sant Marc de Gandia (València) 

Reme Tomás va dissenyar el Cartell de les Falles de Gandia l'Any 1996. Gandia també ha estat sempre una de les parades per donar a conèixer els seus llibres il·lustrats i ara ens porta el seu treball més recent, una col·lecció de 30 terracotes figuratives.

Reme Tomás Marrahí (Albaida 1968), des de 2010 inicia un ambiciós itinerari d'exposicions amb el qual pretén apropar l'espectador, als detalls més minuciosos de l'il·lustrador universal José Segrelles oferint la possibilitat de descubrir-los i explorar-los mitjançant les seves escultures.

CERAMISTA i IL·LUSTRADORA. Grau d’Arts Plàstiques: Especialitat Ceràmica, a l'Escola d'Art i Superior de Ceràmica de MANISES (València). Entre les seves exposicions més recents, l'obra de Reme Tomás l'hem vist al CUB Museu de la Universitat d'Alacant; Casa Navàs de Reus (declarat BIC Modernista); Llotja d'Alacant Centre d'Art d'Art Contemporani; Centre del Carme Cultura Contemporània de València; MUBEG Museu d'Art Contemporani de Benicarló; Centre d'Art Contemporani Castell de Riba-roja; Casa Velázquez de Madrid; ESCM de Manises; Museu d'Agost; Museu Nacional de Ceràmica González Martí de València; Sala Acadèmia de La Nau de la Universitat de València; Galeria Quatre de València; Centre del Carme de Granada; Museu de la Ciutat de Badajoz; Casa Museu Modernista de Novelda; Museu del Taulell d'Onda; Casa Museu del Pintor José Segrelles a Albaida, entre d'altres.

Organitza: Ajuntament de Gandia. Regidoria de Cultura.
Col·labora en l'exposició: Casa Museu del Pintor Segrelles – Albaida.
Comissari: Joan Josep Soler Navarro. 



LES IL·LUSTRACIONS CERÀMIQUES DE REME TOMÀS
Per: JOAN JOSEP SOLER NAVARRO. Comissari · GANDIA, gener 2019.
Historiador i Crític d’Art · Membre de l’ICOM-UNESCO.

Reme Tomàs és ceramista, escultora, il·lustradora i dissenyadora gràfica. Estudia el Grau en Arts plàstiques i Ceràmica artística a l’Escola Superior de Ceràmica de Manises, València.

En els seus començaments, amb anterioritat a l’any 2000 treballa diverses tècniques sobre tot l’oli i el pastel. Es dedica bàsicament al disseny gràfic especialitzant-se amb cartells de festes populars com el de les Falles de Gandia de l’any 1996 o els de les festes de Moros i Cristians de diversos pobles. Entre els anys 2000 i 2008 treballa l’aquarel·la, principalment amb Brosquil Ediciones i serà a partir del 2010, any de la commemoració del 125 aniversari del naixement de José Segrelles que començarà a treballar l’escultura.

Reme Tomàs va ser la responsable de tota la cartelleria d’aquest esdeveniment i dels llibres “J. Segrelles, Il·lustrador Universal” editat per l’IEVA, així com de “Les Mil i Una Nits”, editat per Caixa Ontinyent, entre d’altres. Aquest fet li va permetre d’endinsar-se en l’obra de Segrelles, pintor que ja coneixia però que a partir de l’encàrrec, estudia a fons. La immersió en el món màgic de l’artista la porta a replantejar-se la seva manera de treballar. I és a partir d’aquest moment, que com ella mateixa diu “s’enfanga les mans”  i aposta decididament per l’escultura.

Reme Tomàs és una artista inquieta, que constantment busca un univers propi i original. La descoberta de Segrelles, la portà als clàssics de la literatura universal: El Quixot, Les Mil i una nit, Aladí”. Com hom sap, l’art es retroalimenta de l’art i Reme Tomàs observa, estudia, interpreta i tridimensionalitza el món fantàstic de Segrelles.

Reme Tomàs se sent lligada íntimament a l’estètica de Segrelles, amb qui comparteix un entorn, un paisatge, una vinculació artística i emocional. La seva obra contribueix a difondre l’obra del “mestre”, alhora que passa a formar part del corpus de virtuosos que en les seves diferents especialitats artístiques, i des de les més variades experiències, han begut de Segrelles i s’han deixat endur per la fantasia i l’encís segrellista.  Ens trobem amb un bon nombre d’artistes que hi fan referència entre els que destaquem:
·       Guillermo del Toro, l’any 2007 confirmà que el fauno protagonista de la seva pel·lícula estava inspirat en la il·lustració del Fauno de Segrelles reproduït en la revista “The Illustrated London News” de l’any 1927.

·       Willian Stout, dibuixant del Story Board de la esmentada pel·lícula “El laberinto del Fauno”, visità la Casa-Museu del pintor J. Segrelles en Albaida en setembre de 2008.

·       John Howe, il·lustrador dels llibres i Storys Boards de “El senyor dels Anells” i “The Hobbit” dirigits per Peter Jackson i el mateix Guillermo del Toro, va fer una visita a la Casa Museu de Segrelles, en març de 2009.

Les Mil i Una Nits i els 7 Pecats Capitals de Reme Tomàs
En aquesta exposició, Reme Tomàs ens presenta el seus treballs en terracota i interpreta en fang diferents obres escollides entre un centenar de les il·lustracions que Segrelles va fer per “Les Mil i Una Nits” entre els anys 1932 i 1956 i que va editar Salvat de Barcelona.

Reme Tomàs s’endinsa en l’orientalisme del llibre i ens vol trametre els seus personatges, els decorats, els paisatges, tots i cadascun dels seus detalls, dels seus gestos, en definitiva, reclama per a l’escultura la riquesa iconografia de les il·lustracions de Segrelles.

Són interpretacions escultòriques, audaces recreacions que ens permeten gaudir de cada detall, de cada figura i que amb la seva tridimensionalitat ens ofereixen una visió diferent de les il·lustracions segrellesianes.

Totes les il·lustracions de Segrelles parteixen de la realitat. El pintor necessitava veure allò que havia de pintar. És igual que, com en aquest cas, foren personatges orientals, o en d’altres, contrabandistes, pirates, cavallers o frares, marcians o paisatges siderals. Segrelles recreava el seu escenari particular, vestia els seus models –familiars, veïns d’Albaida o amics d’on es trobava en cada moment- i es guarnia amb els instruments amb els que havia de protagonitzar l’escena. Curiosament, Antoni Gaudí, també vestia els seus personatges en el seu taller.

Són varis els estudiosos que en parlen d’aquesta tècnica, entre ells podem citar Bernando Montagud Piera,[1] membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de València i Doctor en Història de l’Art i F. Javier Pérez Rojas, Catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València.[1]

L’exposició de ceràmiques de Reme Tomàs, ve acompanyada de fotografies en alta resolució de les aquarel·les de Segrelles amb la finalitat d’oferir una exposició didàctica que permeti aprofundir en l’apassionant tema de” l’art interpretant l’art”. L’art retroalimentant-se de l’art.

L’artista Reme Tomàs observa i ens tridimensiona el fantàstic món segrellià. Conservar-lo, estudiar-lo, donant-lo a conèixer i divulgar la seva obra, és per al col·lectiu amant de l’obra de Segrelles, el procés més perfecte de comunicació.

Reme Tomás també ens porta les escultures dels 7 Pecats Capitals a partir de les il·lustracions de Segrelles. Són sens dubte les aquarel·les més fidels a l’estil modernista junt a les de Les mil i una nit, amb què Segrelles es presenta al món editorial internacional l’any 1925 coincidint amb el gran esdeveniment que li dóna nom a esta avantguarda, l’Exposició Internacional d’Art Decò a París; punt i partida de l’Exposició Internacional de Barcelona en la qual l’any 1929, Segrelles es dóna a conèixer definitivament al món amb la més alta distinció de les Arts Plàstiques, la Medalla d’Or.

EL REPTE DE RELLEGIR LES IMATGES D’ALTRES.
ROMAN DE LA CALLE. 
Catedràtic d’Estètica i Teoria de l’Art. Universitat de València

Devem confessar que l’atractiu de reinterpretar les imatges implica sempre la resposta directa a una irresistible temptació prèvia. Sense cap dubte, sempre ha existit, en qualsevol context cultural, l’afany secret de fer pròpia, la font d’inspiració aliena i incorporar-la artísticament en un marc d’experiències compartides.

De fet, bona part de l’art contemporani obeeix directament a aquests supòsits, assumits com préstecs, homenatges o citacions. Al cap i a la fi, es tracta de migracions estètiques, que protagonitzem pels mapes de la cultura, amb la finalitat de potenciar l’expressivitat d’altres mitjans, de donar vida a altres matèries o de injectar altres formes a determinats contexts.

Efectivament,  com a subjectes migrants que som, anem acumulant experiències diverses, anem sumant formes i expressions, per a enllaçar-les constructivament des de pautes noves i amb objecte diferents. Aquests són els nostres reptes i les nostres disponibilitats en l’art actual. I, en aquest fortuït recurso del aprés(1),  potent i suggestiu, ensopeguem estranyament amb un salt qualitatiu més : aquell que relaciona i enllaça l’àmbit de la il·lustració i el món de la ceràmica.

De la mà de Reme Tomàs (Albaida, 1968), les relectures exercitades sobre determinades sèries artístiques de José Segrelles Albert (Albaida, 1885-1969) asseguren les seves distàncies màximes: les que van de les expressives bidimensionalitats cromàtiques als inquietants volums de terracota, disposats a acollir i compartir aquelles herències iconogràfiques d’alta imaginació i depurada fantasia, darrere de les quals, trobem sempre la literatura com a punt de partida.

Quina més gran temptació i quin repte més sofisticat que alinear, en aquesta història de poders estètics, els llunyans orígens de veus literàries, amb la seva versió pictòrica, -paraula contra imatge-, a la vegada que, es retrobaran de nou matèries amb paraules i veus amb tactes, volums amb dibuixos i plenituds amb ombres distanciades?
Sempre hi ha una coherent dependència relacional entre les manifestacions de les arts; fins a l’extrem d’entrellaçar-se unes amb altres compartint els seus secrets més íntims. Intercanvis de llenguatges, no sempre fàcils ni còmodes en els seus respectius llenguatges.

Heus aquí, però, amb les obsessions còmplices de Reme Tomàs, cercant les formes en les paraules llegides i els volums en les imatges somiades.  Aquestes terracotes han creuat, molts rius de tinta i han capbussat en els misteris dels contes. S’han reduït detalls descriptius, s’han simplificats formes i fins i tot, s’han hagut de materialitzar ambients màgics, tan del gust  de la fantasia de Segrelles.

D’après Segrelles, les escultures de Reme Tomàs mereixen ser vinculades, en comparativa contraposició, a la manera d’un audaç joc hermenèutic, amb les imatges respectives del Mestre o, al contrari, se’ls pot concedir intermitentment la seva independència iconogràfica, convertides en dràstiques obres autònomes, potenciant la seva secreta i independent narrativitat formal. Aut, aut ..... (2) són dues maneres d’atorgar-los la seva merescuda justícia creativa.

(1) D’après Segrelles –decíamos-- las esculturas de Reme Tomás merecen tanto ser vinculadas, en comparativa contraposición, a la manera de un audaz juego hermenéutico, con las imágenes respectivas del maestro o, al contrario, concederles intermitentemente su plena independencia iconográfica, convertidas en drásticas obras autónomas, potenciando a ultranza su secreta e independiente narratividad formal.

(2) En 1843, a los treinta años de edad, Kierkegaard publica su primer obra seudónima bajo el título: Enten-Eller, conocida en nuestra lengua como: O lo Uno o lo Otro, o más imprecisamente como: La Alternativa. Editada en dos partes, la obra contiene varios libros entre los cuales se encuentra: Estética y Etica en la Formación de la Personalidad, en donde Kierkegaard presenta aquello que da nombre a la obra: su Enten-Eller, en latín: Aut-Aut.

BERNARDO MONTAGUD PIERA.
Membre de la Reial Acadèmia de BB. AA. San Carlos de València.

A Jose Segrelles, tan poc disposat a tenir al seu taller, deixebles i seguidors, li haguera encantat les recreacions de Reme Tomàs. L’il·lustrador, superat el primer impacte produït per vore traduïdes en tres dimensions els seus fantàstics somnis, les haguera escrodrinyat fins l’últim racó. Haguera observat amb avidesa la seua plasticitat. Els seus dits àgils recorrerien la dúctil superfície de la matèria. Satisfet, acaronaria amb sensualitat la textura del fang, de les terracotes i dels bronzes. Complagut, indagaria tot el que de novetat hi ha en la translació dels somnis en estes escultures que amb tan d’encert ha construït una conciutadana seua.

Diferents llenguatges plàstics i un mateix dictat: la fantasia. Reme Tomàs reinterpreta amb molt d’encert la gran capacitat creadora del mestre. Un artista que es formà a Barcelona, trobà la internacionalització en Londres i buscà la recompensa econòmica a Nova York. La fatal coincidència amb la crisi de 1929 fustrà l’intent.

En el transcurs d’estes relectures escultòriques s’adverteix els progressos tècnics de Reme Tomàs. Una ceramista que com Segrelles, des d’Albaida i coincidint amb una crisi igual o superior a la del 29, amarada de les obres de l’artista que omplen les parets de sa casa, es decideix a donar-se a conèixer més enllà de les terres blanques de la Vall. Les peces van des d’un primer mimetisme amb les de Segrelles, a creacions cada volta més personals”.

VICENT JOAN ESTALL POLES.
Director del Museu del Taulell d’Onda.

“Em complau presentar l’exposició “De la fantasía a la realidad... de la ilustración a la Cerámica de Reme Tomás” ; la tercera mostra d’autors contemporanis que es realitza en el Museu del Taulell dins dels programes expositius en la seva funció al servei de la societat.

Aquesta mostra ens ofereix unes excel·lents obres de terracota, interessants per la seva originalitat al traslladar l’obra d’un pintor de reconegut prestigi internacional, com José Segrelles, en escultures de fang de la mà de la ceramista d’Albaida Reme Tomàs.

Aquesta singularitat ens permet l’exhibició de dos autors en una sola exposició. Fet que permet també relacionar dos museus (el de la Casa-Museu del Pintor Segrelles en Albaida i el nostre) que encara que pugui semblar que en un principi no hagin de tenir cap relació, podem apreciar que sí que en tenen. És sempre positiu i admirable el poder portar a terme projectes que naixen de l’entesa i de l’esforç conjunt, tant de persones com d’institucions”.

"LA CARA OCULTA". Per: RICARD HUERTA.
Doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Director del Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Universitat de València. Director del diploma de postgrau en Educació Artística i Gestió de Museus. Director de l'Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València.

Reme Tomás Marrahí és ceramista i il·lustradora. La seva geografia particular està molt vinculada a la comarca valenciana de la Vall d'Albaida, i més concretament a Albaida, el lloc on viu i treballa.

Va estudiar a l'Escola Superior de Ceràmica de Manises. El seu treball ha estat reconegut amb nombrosos premis i ha desenvolupat una línia d'actuació vinculada a un altre gran personatge d'Albaida, el pintor i il·lustrador Josep Segrelles.

En la seva exposició per MUSEARI ens presenta "La Cara Oculta", una sèrie que consta de set peces de ceràmica els títols són: La cara oculta, Roda blanca hòstia negra, Dial·lel, Bisexual, Nit i dia, Miris com la miris, i Tornar a començar.

MUSEARI - MUSEU DE L'IMAGINARI          http://www.museari.com/portfolio_page/reme-tomas/