MODELANT LA IL·LUSTRACIÓ · J. SEGRELLES by REME TOMÀS AL CENTRE MUSEÍSTIC ANTIC HOSPITAL DE SANT MARC DE GANDIA

Inauguració: Dissabte 12 de gener a les 20'00 h. Oberta fins al 10 de febrer de 2019.

GANDIA · Carrer de l'Hospital, 22 (Al costat del Museu Arqueològic i Ajuntament).

Inauguració i reportatge de l'Exposició al Centre Museístic Antic Hospital de Sant Marc de Gandia (València) 

Reme Tomás va dissenyar el Cartell de les Falles de Gandia l'Any 1996. Gandia també ha estat sempre una de les parades per donar a conèixer els seus llibres il·lustrats i ara ens porta el seu treball més recent, una col·lecció de 30 terracotes figuratives.

Reme Tomás Marrahí (Albaida 1968), des de 2010 inicia un ambiciós itinerari d'exposicions amb el qual pretén apropar l'espectador, als detalls més minuciosos de l'il·lustrador universal José Segrelles oferint la possibilitat de descubrir-los i explorar-los mitjançant les seves escultures.

CERAMISTA i IL·LUSTRADORA. Grau d’Arts Plàstiques: Especialitat Ceràmica, a l'Escola d'Art i Superior de Ceràmica de MANISES (València). Entre les seves exposicions més recents, l'obra de Reme Tomás l'hem vist al CUB Museu de la Universitat d'Alacant; Casa Navàs de Reus (declarat BIC Modernista); Llotja d'Alacant Centre d'Art d'Art Contemporani; Centre del Carme Cultura Contemporània de València; MUBEG Museu d'Art Contemporani de Benicarló; Centre d'Art Contemporani Castell de Riba-roja; Casa Velázquez de Madrid; ESCM de Manises; Museu d'Agost; Museu Nacional de Ceràmica González Martí de València; Sala Acadèmia de La Nau de la Universitat de València; Galeria Quatre de València; Centre del Carme de Granada; Museu de la Ciutat de Badajoz; Casa Museu Modernista de Novelda; Museu del Taulell d'Onda; Casa Museu del Pintor José Segrelles a Albaida, entre d'altres.

Organitza: Ajuntament de Gandia. Regidoria de Cultura.
Col·labora en l'exposició: Casa Museu del Pintor Segrelles – Albaida.
Comissari: Joan Josep Soler Navarro. 



LES IL·LUSTRACIONS CERÀMIQUES DE REME TOMÀS
Per: JOAN JOSEP SOLER NAVARRO. Comissari · GANDIA, gener 2019.
Historiador i Crític d’Art · Membre de l’ICOM-UNESCO.

Reme Tomàs és ceramista, escultora, il·lustradora i dissenyadora gràfica. Estudia el Grau en Arts plàstiques i Ceràmica artística a l’Escola Superior de Ceràmica de Manises, València.

En els seus començaments, amb anterioritat a l’any 2000 treballa diverses tècniques sobre tot l’oli i el pastel. Es dedica bàsicament al disseny gràfic especialitzant-se amb cartells de festes populars com el de les Falles de Gandia de l’any 1996 o els de les festes de Moros i Cristians de diversos pobles. Entre els anys 2000 i 2008 treballa l’aquarel·la, principalment amb Brosquil Ediciones i serà a partir del 2010, any de la commemoració del 125 aniversari del naixement de José Segrelles que començarà a treballar l’escultura.

Reme Tomàs va ser la responsable de tota la cartelleria d’aquest esdeveniment i dels llibres “J. Segrelles, Il·lustrador Universal” editat per l’IEVA, així com de “Les Mil i Una Nits”, editat per Caixa Ontinyent, entre d’altres. Aquest fet li va permetre d’endinsar-se en l’obra de Segrelles, pintor que ja coneixia però que a partir de l’encàrrec, estudia a fons. La immersió en el món màgic de l’artista la porta a replantejar-se la seva manera de treballar. I és a partir d’aquest moment, que com ella mateixa diu “s’enfanga les mans”  i aposta decididament per l’escultura.

Reme Tomàs és una artista inquieta, que constantment busca un univers propi i original. La descoberta de Segrelles, la portà als clàssics de la literatura universal: El Quixot, Les Mil i una nit, Aladí”. Com hom sap, l’art es retroalimenta de l’art i Reme Tomàs observa, estudia, interpreta i tridimensionalitza el món fantàstic de Segrelles.

Reme Tomàs se sent lligada íntimament a l’estètica de Segrelles, amb qui comparteix un entorn, un paisatge, una vinculació artística i emocional. La seva obra contribueix a difondre l’obra del “mestre”, alhora que passa a formar part del corpus de virtuosos que en les seves diferents especialitats artístiques, i des de les més variades experiències, han begut de Segrelles i s’han deixat endur per la fantasia i l’encís segrellista.  Ens trobem amb un bon nombre d’artistes que hi fan referència entre els que destaquem:
·       Guillermo del Toro, l’any 2007 confirmà que el fauno protagonista de la seva pel·lícula estava inspirat en la il·lustració del Fauno de Segrelles reproduït en la revista “The Illustrated London News” de l’any 1927.

·       Willian Stout, dibuixant del Story Board de la esmentada pel·lícula “El laberinto del Fauno”, visità la Casa-Museu del pintor J. Segrelles en Albaida en setembre de 2008.

·       John Howe, il·lustrador dels llibres i Storys Boards de “El senyor dels Anells” i “The Hobbit” dirigits per Peter Jackson i el mateix Guillermo del Toro, va fer una visita a la Casa Museu de Segrelles, en març de 2009.

Les Mil i Una Nits i els 7 Pecats Capitals de Reme Tomàs
En aquesta exposició, Reme Tomàs ens presenta el seus treballs en terracota i interpreta en fang diferents obres escollides entre un centenar de les il·lustracions que Segrelles va fer per “Les Mil i Una Nits” entre els anys 1932 i 1956 i que va editar Salvat de Barcelona.

Reme Tomàs s’endinsa en l’orientalisme del llibre i ens vol trametre els seus personatges, els decorats, els paisatges, tots i cadascun dels seus detalls, dels seus gestos, en definitiva, reclama per a l’escultura la riquesa iconografia de les il·lustracions de Segrelles.

Són interpretacions escultòriques, audaces recreacions que ens permeten gaudir de cada detall, de cada figura i que amb la seva tridimensionalitat ens ofereixen una visió diferent de les il·lustracions segrellesianes.

Totes les il·lustracions de Segrelles parteixen de la realitat. El pintor necessitava veure allò que havia de pintar. És igual que, com en aquest cas, foren personatges orientals, o en d’altres, contrabandistes, pirates, cavallers o frares, marcians o paisatges siderals. Segrelles recreava el seu escenari particular, vestia els seus models –familiars, veïns d’Albaida o amics d’on es trobava en cada moment- i es guarnia amb els instruments amb els que havia de protagonitzar l’escena. Curiosament, Antoni Gaudí, també vestia els seus personatges en el seu taller.

Són varis els estudiosos que en parlen d’aquesta tècnica, entre ells podem citar Bernando Montagud Piera,[1] membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carlos de València i Doctor en Història de l’Art i F. Javier Pérez Rojas, Catedràtic d’Història de l’Art de la Universitat de València.[1]

L’exposició de ceràmiques de Reme Tomàs, ve acompanyada de fotografies en alta resolució de les aquarel·les de Segrelles amb la finalitat d’oferir una exposició didàctica que permeti aprofundir en l’apassionant tema de” l’art interpretant l’art”. L’art retroalimentant-se de l’art.

L’artista Reme Tomàs observa i ens tridimensiona el fantàstic món segrellià. Conservar-lo, estudiar-lo, donant-lo a conèixer i divulgar la seva obra, és per al col·lectiu amant de l’obra de Segrelles, el procés més perfecte de comunicació.

Reme Tomás també ens porta les escultures dels 7 Pecats Capitals a partir de les il·lustracions de Segrelles. Són sens dubte les aquarel·les més fidels a l’estil modernista junt a les de Les mil i una nit, amb què Segrelles es presenta al món editorial internacional l’any 1925 coincidint amb el gran esdeveniment que li dóna nom a esta avantguarda, l’Exposició Internacional d’Art Decò a París; punt i partida de l’Exposició Internacional de Barcelona en la qual l’any 1929, Segrelles es dóna a conèixer definitivament al món amb la més alta distinció de les Arts Plàstiques, la Medalla d’Or.

EL REPTE DE RELLEGIR LES IMATGES D’ALTRES.
ROMAN DE LA CALLE. 
Catedràtic d’Estètica i Teoria de l’Art. Universitat de València

Devem confessar que l’atractiu de reinterpretar les imatges implica sempre la resposta directa a una irresistible temptació prèvia. Sense cap dubte, sempre ha existit, en qualsevol context cultural, l’afany secret de fer pròpia, la font d’inspiració aliena i incorporar-la artísticament en un marc d’experiències compartides.

De fet, bona part de l’art contemporani obeeix directament a aquests supòsits, assumits com préstecs, homenatges o citacions. Al cap i a la fi, es tracta de migracions estètiques, que protagonitzem pels mapes de la cultura, amb la finalitat de potenciar l’expressivitat d’altres mitjans, de donar vida a altres matèries o de injectar altres formes a determinats contexts.

Efectivament,  com a subjectes migrants que som, anem acumulant experiències diverses, anem sumant formes i expressions, per a enllaçar-les constructivament des de pautes noves i amb objecte diferents. Aquests són els nostres reptes i les nostres disponibilitats en l’art actual. I, en aquest fortuït recurso del aprés(1),  potent i suggestiu, ensopeguem estranyament amb un salt qualitatiu més : aquell que relaciona i enllaça l’àmbit de la il·lustració i el món de la ceràmica.

De la mà de Reme Tomàs (Albaida, 1968), les relectures exercitades sobre determinades sèries artístiques de José Segrelles Albert (Albaida, 1885-1969) asseguren les seves distàncies màximes: les que van de les expressives bidimensionalitats cromàtiques als inquietants volums de terracota, disposats a acollir i compartir aquelles herències iconogràfiques d’alta imaginació i depurada fantasia, darrere de les quals, trobem sempre la literatura com a punt de partida.

Quina més gran temptació i quin repte més sofisticat que alinear, en aquesta història de poders estètics, els llunyans orígens de veus literàries, amb la seva versió pictòrica, -paraula contra imatge-, a la vegada que, es retrobaran de nou matèries amb paraules i veus amb tactes, volums amb dibuixos i plenituds amb ombres distanciades?
Sempre hi ha una coherent dependència relacional entre les manifestacions de les arts; fins a l’extrem d’entrellaçar-se unes amb altres compartint els seus secrets més íntims. Intercanvis de llenguatges, no sempre fàcils ni còmodes en els seus respectius llenguatges.

Heus aquí, però, amb les obsessions còmplices de Reme Tomàs, cercant les formes en les paraules llegides i els volums en les imatges somiades.  Aquestes terracotes han creuat, molts rius de tinta i han capbussat en els misteris dels contes. S’han reduït detalls descriptius, s’han simplificats formes i fins i tot, s’han hagut de materialitzar ambients màgics, tan del gust  de la fantasia de Segrelles.

D’après Segrelles, les escultures de Reme Tomàs mereixen ser vinculades, en comparativa contraposició, a la manera d’un audaç joc hermenèutic, amb les imatges respectives del Mestre o, al contrari, se’ls pot concedir intermitentment la seva independència iconogràfica, convertides en dràstiques obres autònomes, potenciant la seva secreta i independent narrativitat formal. Aut, aut ..... (2) són dues maneres d’atorgar-los la seva merescuda justícia creativa.

(1) D’après Segrelles –decíamos-- las esculturas de Reme Tomás merecen tanto ser vinculadas, en comparativa contraposición, a la manera de un audaz juego hermenéutico, con las imágenes respectivas del maestro o, al contrario, concederles intermitentemente su plena independencia iconográfica, convertidas en drásticas obras autónomas, potenciando a ultranza su secreta e independiente narratividad formal.

(2) En 1843, a los treinta años de edad, Kierkegaard publica su primer obra seudónima bajo el título: Enten-Eller, conocida en nuestra lengua como: O lo Uno o lo Otro, o más imprecisamente como: La Alternativa. Editada en dos partes, la obra contiene varios libros entre los cuales se encuentra: Estética y Etica en la Formación de la Personalidad, en donde Kierkegaard presenta aquello que da nombre a la obra: su Enten-Eller, en latín: Aut-Aut.

BERNARDO MONTAGUD PIERA.
Membre de la Reial Acadèmia de BB. AA. San Carlos de València.

A Jose Segrelles, tan poc disposat a tenir al seu taller, deixebles i seguidors, li haguera encantat les recreacions de Reme Tomàs. L’il·lustrador, superat el primer impacte produït per vore traduïdes en tres dimensions els seus fantàstics somnis, les haguera escrodrinyat fins l’últim racó. Haguera observat amb avidesa la seua plasticitat. Els seus dits àgils recorrerien la dúctil superfície de la matèria. Satisfet, acaronaria amb sensualitat la textura del fang, de les terracotes i dels bronzes. Complagut, indagaria tot el que de novetat hi ha en la translació dels somnis en estes escultures que amb tan d’encert ha construït una conciutadana seua.

Diferents llenguatges plàstics i un mateix dictat: la fantasia. Reme Tomàs reinterpreta amb molt d’encert la gran capacitat creadora del mestre. Un artista que es formà a Barcelona, trobà la internacionalització en Londres i buscà la recompensa econòmica a Nova York. La fatal coincidència amb la crisi de 1929 fustrà l’intent.

En el transcurs d’estes relectures escultòriques s’adverteix els progressos tècnics de Reme Tomàs. Una ceramista que com Segrelles, des d’Albaida i coincidint amb una crisi igual o superior a la del 29, amarada de les obres de l’artista que omplen les parets de sa casa, es decideix a donar-se a conèixer més enllà de les terres blanques de la Vall. Les peces van des d’un primer mimetisme amb les de Segrelles, a creacions cada volta més personals”.

VICENT JOAN ESTALL POLES.
Director del Museu del Taulell d’Onda.

“Em complau presentar l’exposició “De la fantasía a la realidad... de la ilustración a la Cerámica de Reme Tomás” ; la tercera mostra d’autors contemporanis que es realitza en el Museu del Taulell dins dels programes expositius en la seva funció al servei de la societat.

Aquesta mostra ens ofereix unes excel·lents obres de terracota, interessants per la seva originalitat al traslladar l’obra d’un pintor de reconegut prestigi internacional, com José Segrelles, en escultures de fang de la mà de la ceramista d’Albaida Reme Tomàs.

Aquesta singularitat ens permet l’exhibició de dos autors en una sola exposició. Fet que permet també relacionar dos museus (el de la Casa-Museu del Pintor Segrelles en Albaida i el nostre) que encara que pugui semblar que en un principi no hagin de tenir cap relació, podem apreciar que sí que en tenen. És sempre positiu i admirable el poder portar a terme projectes que naixen de l’entesa i de l’esforç conjunt, tant de persones com d’institucions”.

"LA CARA OCULTA". Per: RICARD HUERTA.
Doctor en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Director del Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Universitat de València. Director del diploma de postgrau en Educació Artística i Gestió de Museus. Director de l'Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València.

Reme Tomás Marrahí és ceramista i il·lustradora. La seva geografia particular està molt vinculada a la comarca valenciana de la Vall d'Albaida, i més concretament a Albaida, el lloc on viu i treballa.

Va estudiar a l'Escola Superior de Ceràmica de Manises. El seu treball ha estat reconegut amb nombrosos premis i ha desenvolupat una línia d'actuació vinculada a un altre gran personatge d'Albaida, el pintor i il·lustrador Josep Segrelles.

En la seva exposició per MUSEARI ens presenta "La Cara Oculta", una sèrie que consta de set peces de ceràmica els títols són: La cara oculta, Roda blanca hòstia negra, Dial·lel, Bisexual, Nit i dia, Miris com la miris, i Tornar a començar.

MUSEARI - MUSEU DE L'IMAGINARI          http://www.museari.com/portfolio_page/reme-tomas/